De cavalls

Sortir al camp a cavall

Sortir al camp a cavall és una experiència molt recomanable, tot i això, és millor fer-la quan ja tenim certa confiança i seguretat muntant.

En aquest post recollim alguns bons consells per a quan decidim fer una sortida a cavall fora de la hípica amb la intenció de tenir uns coneixements que ens permetin gaudir d’aquestes sortides:

• És bo fer la primera sortida al camp amb un cavall que ja hagem muntat abans (això ens donarà més confiança i seguretat)
• Abans de sortir de la hípica s’ha de comprovar sempre que portem els estreps a la nostra mida i la cingla ben ajustada
• Si no hem sortit mai al camp a cavall o ho hem fet poques vegades, és millor triar un camí fàcil i ample, sense grans desnivells o complicacions
• No és recomanable avançar al cavall que tinguem davant nostre sense previ avís, ja que poden alterar-se i rivalitzar entre ells acabant per córrer més del que volem
• Quan ens trobem amb desnivells importants, mai està de més “ajudar al cavall”, ja sigui inclinant-nos una mica endavant quan fa pujada, o bé tirant el cos endarrere quan baixem
• És molt important mantenir una distància de seguretat mínima i màxima. La distància mínima permetrà que el cavall que tenim davant no ens doni una coça, i la màxima farà que el cavall que va darrera no senti que queda “despenjat” del grup i vagi més tranquil
• No és recomanable fer el darrer tram de la sortida (en el que ja estem arribant a la hípica de nou) a galop o un ritme ràpid, ja que els cavalls poden tenir “massa ganes d’arribar” i pot resultar perillós

Segueix llegint aquesta entrada »

Caràcter
Els Appaloosa són cavalls nobles, inteligents i amb una gran capacitat d’aprenentatge. El seu bon caràcter fa que siguin cavalls molt aptes per al passeig, però també els veurem saltant, fent doma vaquera (o rodeos) o fins i tot raids.

Orígens
Els cavalls Appaloosa tenen el seu origen als Estats Units. El seu primer ús el van fer els indis, que podien utilitzar-los per a caçar o lluitar. El seu nom prové del riu Paloosa, on habitaven els indis que van desenvolupar aquesta raça. Amb els anys i l’extermini de moltes tribus d’indis, els Appaloosa van anar desapareixent, però a l’any 1938 es va fundar el “Appaloosa Horse Club” que tenia com a objectiu recuperar aquesta raça.

Fisonomia i capes
Els Appaloosa tenen una alçada que pot variar entre 145 i 155 cm.
Allò que diferencia més visiblement als cavalls de raça Appaloosa són les seves capes “motejades”, que poden distribuir-se en diferents parts del cos classificant-se de la següent manera:
* Blanket : Gropa blanca amb taques (motejades)
* Snowcup : Gropa blanca sense motejades
* Leopardo: Blanc amb moltes o poques motejades
* Nevado: Motejat de blanc per tot el cos
* Mármol: Pèl blanc difuminat per tot el cos (color grisenc)

Altres característiques dels Appaloosa són els ulls, el nas i els cascs petits, a més d’una cua i crin amb poc pèl.

Cavalls de raça Appaloosa

Més informació sobre la raça Appaloosa:

• www.appaloosa.com (anglès)
• The Appaloosa Horse (anglès)

Caràcter
Els Haflinger són cavalls molt treballadors i que tenen un molt bon caràcter (això fa que siguin bons per als principiants o com a cavalls d’escola), també poden saltar o utilitzar-se com a cavalls de tir.

Orígens
Els Haflinger tenen els seus orígens a les muntanyes del Terol (Àustria) i a algunes zones del nord d’Itàlia, i descendeixen de cavalls nadius tirolesos juntament amb cavalls àrabs.

Fisonomia i capes
Les alçades habituals per als Haflinger són d’entre 1.32 i 1.43 metres per a les eugues, i d’uns 1.34-1.43 mentres per als mascles.
Pel que fa a les capes, poden tenir totes les tonalitats d’alatzà, amb les crins i la cua blanques. A més poden tenir marques blanques.

Imatges de la raça Haflinger

Més informació sobre la raça Haflinger:

• www.elhaflinger.com
• Haflinger horse a la wikipedia (anglès)
• Tyrolean Haflinger Breeding Association (anglès)

Cuidar els cascs del cavall és molt important, ja que un cavall amb els peus en mal estat difícilment podrà sentir-se còmode i estar a gust. Algunes de les tasques necessàries per a aconseguir-ne una bona salut s’han de fer cada dia (com netejar la part inferior dels cascs), altres es recomana fer-les un dia si un dia no, i algunes altres podem considerar-les més puntuals.

Hidratar els cascs del cavall és una d’aquestes tasques que es recomana fer en dies alterns (un dia si, un dia no) o gairebé cada dia (també dependrà de l’estat en que els tingui). Hidratar no és una cosa difícil de fer i requereix poc temps, per tant val la pena dedicar 5 minuts. Per a fer-ho, només necessitarem una crema o “pomada” especialment creada per a hidratar i flexibilitzar aquesta part del cavall, evitant-ne les fissures i l’assecament, com per exemple aquesta. També necessitarem un pinzell especial que només farem servir per aquest ús, ja que la pomada és força greixosa i llepidosa. Cal que hidratem tota la part del casc, especialment la part superior (que queda amb contacte amb el pelatge), sense oblidar cap zona.

En cas que haguem de treballar amb el cavall, es recomana fer-ho just abans de deixar-lo a la quadra, per tal d’evitar que la pomada marxi.

Hidratar els cascs del cavall